Com a mesura preventiva de conservació i seguretat, manteniment industrial així com el manteniment en l'edificació i obra civil, és essencial per a evitar la deterioració dels elements constructius. Amb el temps, les estructures de formigó poden presentar una sèrie de patologies, danys i deterioraments que han de ser reparats.

És per això, que de tant en tant es realitzen inspeccions per comprovar l'estat de les estructures de formigó.

Les causes de les patologies en el formigó poden ser diverses: ja siguin causes derivades pels components del formigó, per la fabricació i execució, derivades per l'ambient, per agents externs físics i / o químics…

A continuació, anomenem algunes d'elles:

• Corrosió induïda per clorurs: En un ambient marí, els clorurs penetren el formigó i arriben fins l'acer de l'armadura. Amb els ions clorurs dissolts en l'aigua dels porus del formigó i l'oxigen present, pot influir en la corrosió de l'armadura, produint així trencaments i punts febles, i per conseqüència, començar la corrosió per punts.
• Carbonatació: La carbonatació és una de les patologies més freqüents en les estructures de formigó. És un procés químic natural. El formigó, en estar en contacte amb l'aire, està exposat a nivells de diòxid de carboni a l'atmosfera. Aquest diòxid de carboni, en entrar en contacte amb la calç lliure del formigó i en dissoldre en l'aigua dels porus del formigó, crea carbonat càlcic, que fa que la durabilitat i / o resistència del formigó es redueixi, les armadures quedin desprotegides i s'oxidin. Això produeix des fissures fins despreniments del recobriment del formigó en els casos més avançats.
• Atac per sulfats: Els sulfats són elements presents en el ciment que formen cristalls en formes d'agulles (etringita) durant les primeres etapes. Les patologies en el formigó sorgeixen quan altres sulfats penetren el formigó (etringita secundària) creant cristalls en forma d'agulles quan el formigó ja està endurit. Això provoca fissures, despreniments del formigó, pèrdua de resistència del formigó…
• Atac per aigua de mar: A l'entrar en contacte l'aigua de mar amb sulfats, clorurs i altres elements que constitueixen el ciment, es forma etringita, això genera que el formigó s'expandeixi i de lloc a la fissuració.